diumenge, 23 de novembre de 2014



DESCRIPCIÓ D'UN LLOC IDEAL



El meu lloc ideal és un poble amb pocs habitants, on la gent se saluda pel carrer i tots s'ajuden mutuamet. 
El poble té poques cases i moltes masies amb cavalls i animals de granja, un ajutament petitó, al debant hi ha una petita plaça i a dins hi ha un local social per anar a passar l'estona la gent gran i la no tant gran, també hi ha el consultori mèdic on hi ha un metge molt simpàtic que coneix a tota la gent. Al costat de la plaça hi ha una petita escola on tots els nens del poble van a la mateixa classe perquè són molt pocs. 
En el poble no hi ha carreteres, només camins de pedra que porten a les cases i de sorra a les masies, per aquets camins passen els nens amb bicicleta tots els dissabtes i van fins les masies a muntar a cavall, a ajudar a munyir les vaques, a esquilar les ovelles i cuidar dels animals.
L'aire del poble és net i pur, doncs està rodejar de boscos i a dins el poble hi ha molts arbres i plantes, això fa que es respiri un aire molt saludable sense contaminació.
Totes les cases del poble tenen jardí i algunes piscina, les persones que no tenen piscina sempre poden anar a casa del veí a refrescar-se a l'estiu perquè en aquest lloc la gent és tan amable i bona que deixa tot el que té als seus veïns.
En el poble també hi ha camps de conreu, tothom té menjar de l'hort a casa seva i si una persona té mongetes i l'altre té pebrots, s'intercanvien el menjar per tenir de tot i l'ho més bo és que ni el pesen ni el paguen, és un simple intercanvi.
En els boscos, a la tardor, la gent hi troba bolets i a la primavera espàrrecs.
A la plaça del poble hi ha un forner que treballa tota la nit per tenir el pa a punt per tots els veïns a les 7 del matí i com que aquest poble és ideal, els diners no serveixen tot ho fan per intercanvi.
A les granges igual, intercanvien la llet i la carn per els productes de l'hort i el pa.
L'aigua tampoc l'han de comprar perquè hi ha la font d'aigua potable on surt una aigua boníssima.
Com que aquest poble està a prop del mar, el  pescador també té molta feina i cada dia al matí surt a pescar per poder intercanviar el seu peix.
Per a mi aquest és el poble ideal on tots s'ajuden i viuen en pau.


CLARA MONTES CORP
1r ESO D

dimecres, 19 de novembre de 2014

Cal.ligrama


                                                                     Laura 1er ESO C

diumenge, 2 de novembre de 2014

Soliloqui ( cadira )

Sempre seré així, és el que m’ha tocat, estar fixat en aquesta casa. Les meves mans i les meves potes sempre de cares a terra, i l’esquena sempre mirant cap a dalt, però mai puc veure ni contemplar el cel,  perquè hi ha parets que ens separen.
De la família, em varen separar un dia traumàtic, després de transformar-me tal com sóc. Ara mateix tinc la companyia de quatre cadires velles i amargades i la pols que, a vegades em treuen. I els amos, de tant en tant, em fan servir per a posar-hi els colzes i tirar-me engrunes de menjar.

Voldria ser tan sols un esperit errant d’una aventura, i tenir la llibertat, això és el que em dic mentre ploro desconsoladament. Penso en que ningú m’aprecia, ningú em valora tal com vull, i puc veure que estic dintre d’un túnel fosc, molt fosc, i sense sortida,. Aquí és on el destí m’ha dit que moriré, sol i trist. Aquesta és la vida d’una taula.

Sergi Guisset,  3r C   

dijous, 23 d’octubre de 2014

Descipció del meu lloc irreal

          


          Era el paradís d’un planeta que es trobava en el paradís d’una Galàxia perduda, d'un univers petit. El paradís era multicolor, però els colors eren d'estil degradat.
          En aquest lloc no existía el sol, tot i que el planeta era il.luminat per alguna cosa semblant al que nosaltres anomenem Lluna, en canvi, allà era de color violeta.
            El paradís és ple de plantes i arbustos en què predomina el color vermell de la sang. Una muntanya nevada de groc. Un llac, que és l’únic lloc on hi ha aigua potable en tot el planeta, i està a vessar de peixos verds.
         En el paradís només hi viuen els peixos del llac, marmotes blaves, i molts invertebrats (papallones, aranyes, cucs...) Sobretot, això és el que el fa més especial de tot.

Sergi Guisset,  3r C

Cal.ligrama d'estrella

Sergi Guisset,  3r C

cal·ligrama


CAL·LIGRAMA


Un diamant és preciós, bonic, i que només
és digne de portar-lo una persona amb molts diners, ja
que és molt car. Aquest mineral és tant cristal·lí com l'aigua
pura i té una forma octaèdrica que està lleugerament deformada.
Gràcies a les seves cares lluents sabem que prové d'un dipòsit primari.
El diamant és el que té la duresa i la conductivitat tèrmica més alta 
de tots els materials. Aquestes propietats fan possible que pugui
ser utilitzat en l'indústria d'eines de talla i poliment. Molt
poques impureses el poden contaminar, el bor i el 
nitrogen són dos dels exemples més clars. Per
formar-se fa falta unes temperatures
molt elevades, que es troben
entre uns 140 i 190km
sota terra. Aquests
són d'un color
transpa-
rent.

Alex Martinez
3rD
2014-15

dimecres, 22 d’octubre de 2014

dilluns, 15 de setembre de 2014

 
ACTUALITZEM UN RELAT CLÀSSIC 

"La cigala i la formiga" versió antisistema


Sempre ha estat un conte que als pares artístics ens cau malament.

És una cigala que es passa l'estiu fent bolos als bars i gastant-se el que té en copes. A l'estiu tira de Visa i un dia que el caixer se l'empassa, truca a la formiga perquè li pagui les copes. La formiga mentrestant estalvia  (i esperem que no inverteixi en preferents).

I ja sabeu que al final del conte, la formiga ajuda la cigala. El que passa és que ara, al món dels nostres fills, la cosa no està tan clara. Ara potser la formiga acabaria patint les conseqüències del corralito al formiguer. En tot cas penso que la cigala acabarà anant a la PAH i fent escratxes al formiguer.

Si és així, ja us podeu pensar que totes les formigues la titllaran de nazi.


     (Empar Moliner. Contes contra tot pronòstic)

dimecres, 3 de setembre de 2014

PARAULES  TROBADES i MOTS  CLAU


A) Escriu un text on apareguin les següents paraules extretes d'un conte tradicional molt conegut:

"nena, caputxa, vermella, portar, menjar, àvia, bosc, perill, llop, entretenir-se..."

B) Combina-les en l'ordre que vulguis i redacta un fragment d'una història diferent de la que coneixes.



B)Una altra opció és escriure una part del conte parodiant-lo.

Aquí tens un exemple: 

 "Això era una rateta que embrutava l'escaleta. Cada dia  hi escampava uns cagallons que eren menudets com perdigons. Fins que, un dia, li van donar verí per sopar. D'aquesta manera, la rateta va deixar d'embrutir l'escaleta". 
                                                      (adaptació text Miquel Desclot)


Trobaràs més exemples a l'apartat "Alumnes textos" del web

dijous, 5 de juny de 2014

La meva habitació

La meva casa és el primer lloc on visc amb altra gent, és com una mini societat. Hi ha espais comuns i individuals. La meva habitació és el meu refugi. La meva cambra té dues tonalitats liles...Aquest color és assossegador.
El meu dormitori és molt complet i hi ha un lloc per a cada objecte: un escriptori ben extens amb quatre calaixos amples per estudiar, un llit amb calaixeres i un altre llit “niu”; també hi ha un armari enganxat a la paret de tres portes per posar-hi tota la  meva roba.


Per concloure, només cal dir sobre el meu espai que tinc la sort de tenir l’habitació més ampla de casa on comparteixo, quan vull, moments amb la família i amics. Però també hi trobo la pau i la soledat que a vegades necessito.
Clara Sánchez
2n-D

dijous, 15 de maig de 2014

Unes vacances mitològiques

“El dia dos d’agost havia arribat. Era el gran dia. Les tres amigues se n’anaven de vacances a Sardenya.[...] La Noemí era alta, prima, d’ulls verds i morena fosc. L’Elsa  era mitjana, esvelta, d’ulls grisos, i tenia el cabell com els camps de blat. La Zoe era rossa, baixeta, rodoneta, amb uns ulls grans, molt expressius, bonics i negres com el carbó. A les tres els fascinava el món subaquàtic.
[...]Quan portaven una bona estona a l'aigua, van veure una cova inusual i van decidir ficar-s’hi. En sortir a la superfície, ja a l’interior de la gruta , van veure una caleta, van sentir uns gemecs que semblaven cridar-les però eren les Grees. [...]
No estaven al mar, eren a l’infern, un lloc temut per a molts. On hi havia Hades, déu de l’infern. [...] Hades les va rebre al riu de les ànimes perdudes i els va explicar que eren aliment per al seu “gosset”, El Ca Cerber.
[...] Quan van sortir, el localitzador del GPS es va activar indicant la seva ubicació. Els guardacostes les van rescatar. Sempre ho van recordar, mai ho oblidarien. Era el seu secret. D’explicar-ho, ningú les hagués cregut.”  


Clara Sánchez
            
UN VIATGE A GRÈCIA

Avui és el gran dia, avui anem de viatge amb la classe de 2n d'ESO D a Grècia. Tota la classe està molt emocionada excepte jo. A mi, això d'estar uns dies fora de casa, no és que m'entusiasmi. Però com que hi anem tota la classe, és diferent.
Són les 5 de la tarda i agafem el vaixell rumb a Atenes. A la nit amb els meus col·legues sentim sorolls i ens girem, veiem ombres i correm a veure qui és. No veiem ningú. Segur que deu haver sigut l'Albert, el pallasso del grup.
A la nit al camarot sentim sorolls a la porta, però tampoc hi ha ningú.
Per fi arribem a Atenes. Anem directes al Partenó. Quina passada! No em pensava que fos tan gran. Hem vist moltes escultures. És impressionant l'escultura de la Medusa, sembla de veritat. Les serps del seu cap es comencen a moure. Al cap de cinc segons: ZAS! En Jordi, la Clàudia i l'Oriol petrificats. La Medusa va atacant amb la seva mirada a tots els alumnes. Ara va agredir la Júlia, com que la Júlia és tan presumida i tota l'estona s'està pentinant, amb el seu mirall reflexa la mirada de la Medusa contra la pròpia fera i queda petrificada.
Quin cansament de viatge, sort que ja tornem...Però m'ho he passat molt bé!

Berta Gomes
2n ESO D

diumenge, 11 de maig de 2014

Publicitat: valors i capacitat de sorpresa


Quina relació podem establir entre les imatges d'aquest anunci i el producte que amaga?

Amb quin tema juga?  Quins valors explicita? 

dijous, 8 de maig de 2014

Les Gòrgones


Un dia, quan jo i els meus tripulants del nostre vaixell estàvem navegant per l'Oceà Pacífic, vam veure enmig de l'horitzó una illa molt gran.

Atrets per la curiositat, vam decidir aturar-nos a aquella illa tan misteriosa i enigmàtica. Vam desembarcar en una platja de l'illa i, al poc temps de investigar-la, vam començar a veure animals petrificats de pedra per tot arreu.

Més tard vam veure persones petrificades que tenien cares de por. Just en aquell moment, vam sentir un soroll d'unes ales, tot seguit una fressa molt gran d'un animal que reptava, semblava com si vinguessin més d'una o dues serps. Vam veure una d'aquelles Gòrgones de les que tan es parlava; era la Medusa, que era la més terrible i ferotge de totes les tres germanes. Tenia una aspecte terrorífic, amb ales i urpes i en el cap, en comptes de tenir cabells, tenia serps. Molts dels meus tripulants van quedar petrificats, jo i el meu millor ajudant ens vam escapar amb la poca tripulació que quedava viva i vam fugir cap al nostre vaixell.

La Medusa ens va perseguir i va ser llavors quan se'm va acudir una idea per derrotar-la, així que vaig agafar un mirall i vaig fer reflectir la seva pròpia cara i, efectivament, la Medusa va quedar petrificada. Vam tirar-la per la borda i ens allunyàrem el més ràpid possible d'aquell lloc.


 



Alex Martinez

2nD

Descripció d'un fet amb els cinc sentits

Una nit llarga

Dins l’espessor de la nit. Tots fent gestos i movent-se. Quina emoció tan forta!
Trobo una, dues persones famoses. Tot de mòbils i càmeres gravant… Quin espectacle!!

Un lloc que m’agrada molt

M’agrada molt la meva habitació, perquè puc estudiar en pau, fer els deures bé i jugar a l’ordinador quan vulgui. La meva habitació no és petita, és de color blau clar i fosc i té una finestra bastant gran que dóna al carrer Anoia, de Palafrugell. M’agrada molt el paisatge que veig, perquè quan m’avorreixo puc mirar tots els cotxes que passen, les persones i els gossos que hi passegen... Des de la finestra també puc veure un bosc magnífic i molt gran, amb molts arbres.


Adrià Garcia
2on D

dijous, 10 d’abril de 2014

dimecres, 19 de març de 2014

HISTÒRIA D'UN ELEMENT dóna vida als elements ( ESO)




INVENTA UNA HISTÒRIA BREU SOBRE UN ELEMENT  DE  LA NATURA:

una pedra  - un còdol  - un núvol - una branca -  un bri d'aire  - una onada...


PUNT DE VISTA:    pedra (primera persona),  narrador que explica (tercera persona)

dimarts, 18 de març de 2014

NOMS PROPIS QUE ENS DEFINEIXEN (ACRÒSTICS)



NOMS QUE ENS DEFINEIXEN

ACRÒSTICS

Meravellosa amb la seva mare
Amable amb els seus amics.
Rabiosa quan li toquen la motxilla
Intel·ligent en els exàmens
Ama a la seva família.


Jugador de videojocs
Olímpic a les carreres
Sonàmbul per la nit
Enamorat d'Estela.

B) SÈRIES DE  FRASES A PARTIR DE LES INICIALS D'UN NOM:


         R-recullen            R-reposen                R-revolen
        O-onze                 O-oblidades             O-orenetes
        C-cabres              C-cinquanta             C-cap a l'
        A-afòniques          A-arpes                   A-Àfrica

UN  MÓN  D'OLORS,  DE  COLORS,  DE TEXTURES...


UN  PERSONATGE : La Carla tenia la pell fosca de tant córrer darrere les papallones...

UN RECORD MEU  (descriu-lo només amb olors, colors, sons i sensacions)

AMB UNS ALTRES ULLS (2n ESO)