dijous, 15 de maig de 2014

Unes vacances mitològiques

“El dia dos d’agost havia arribat. Era el gran dia. Les tres amigues se n’anaven de vacances a Sardenya.[...] La Noemí era alta, prima, d’ulls verds i morena fosc. L’Elsa  era mitjana, esvelta, d’ulls grisos, i tenia el cabell com els camps de blat. La Zoe era rossa, baixeta, rodoneta, amb uns ulls grans, molt expressius, bonics i negres com el carbó. A les tres els fascinava el món subaquàtic.
[...]Quan portaven una bona estona a l'aigua, van veure una cova inusual i van decidir ficar-s’hi. En sortir a la superfície, ja a l’interior de la gruta , van veure una caleta, van sentir uns gemecs que semblaven cridar-les però eren les Grees. [...]
No estaven al mar, eren a l’infern, un lloc temut per a molts. On hi havia Hades, déu de l’infern. [...] Hades les va rebre al riu de les ànimes perdudes i els va explicar que eren aliment per al seu “gosset”, El Ca Cerber.
[...] Quan van sortir, el localitzador del GPS es va activar indicant la seva ubicació. Els guardacostes les van rescatar. Sempre ho van recordar, mai ho oblidarien. Era el seu secret. D’explicar-ho, ningú les hagués cregut.”  


Clara Sánchez
            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada