dimarts, 1 de març de 2016

Com un somni fet realitat



COM UN SOMNI FET REALITAT
  El meu nom és Naisha, que significa "especial" i tinc dotze anys. Vaig néixer a Bombai, Índia.
   No soc gaire alta, més aviat baixeta. La meva pell és morena i tinc els cabells llargs i negres com el carbó. Els meus ulls són ametllats i de color verd.
Visc en una casa petita, sense calefacció i internet. Comparteixo habitació amb la meva germana bessona i els meus tres germans. La meva germana és idèntica a mi però no té els ulls tant ametllats, i els té marrons. El meu pare va morir just quan la meva germana i jo teníem set anys. Aquell any acabàvem de començar a anar a l’escola, ja que teníem problemes econòmics i a les escoles públiques no hi havien places. Des de llavors les dues hem de cuidar els nostres germans mentre la nostre mare treballa deu hores al dia. Treballa en una fàbrica teixint roba que després es ven a Espanya. Ara els nostres germans són més grans i comencen a ajudar-nos una mica. Quan nosaltres  rentem la roba ells l’estenen al pati i fins i tot a vegades van a comprar el pa mentre nosaltres cuinem.


     Avui la Shaila, que és la meva germana bessona i jo fem tretze anys. Anant de camí a la fleca hem conegut a una noia que és diu Alisha. L’Alisha és alta i prima. Té els cabells rossos i llisos i els porta per l’espatlla. Té els ulls d’un color blau com el cel. És rossa ja que la seva mare era americana. La seva mare va morir quan ella tenia tres anys en un accident. Estudia en una de les escoles més prestigioses i és de la nostra edat. A la Shaila no li ha caigut gaire bé, però suposo que a mesura que la vagui coneixent ja li caurà millor. M’ha semblat molt divertida i simpàtica. Demà hem quedat per anar a casa seva, diu que hem vol ensenyar a llegir i escriure.
    La seva casa és gegantina, amb un jardí immens i unes grans finestres. La seva habitació quasi és més gran que tota la meva casa.
     L’Alisha i jo som molt bones amigues, m’ha ensenyat moltes coses i poc a poc a la Shaila li va caient millor. El pare de l’Alisha i la nostra mare també s’han fet bastant amics. Cada dissabte anem a sopar a casa seva, fan un menjar boníssim i cada vegada que i vaig la casa hem sembla més gran. El seu pare li ha ofert una nova feia a la mare. Treballarà cinc hores menys i el seu sou serà més alt que l’anterior. També s’ha ofert a pagar-nos l’escola als meus germans i a mi. Estic molt contenta, ara que sé llegir i escriure he descobert que m’agradaria ser escriptora i gràcies a la família de l’Alisha el meu somni es podrà fer realitat.

Marina Luis, 1rF.
(text que opta al Certamen de la Unesco,  2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada